TRANSMUTAR

Transmutar és ritual, memòria i alliberació. Projecte multidisciplinar lligat per una forta base instal·lativa, que investiga els processos interns de transformació a partir d’una aproximació ritual i simbòlica. El projecte s’articula a partir de tres espais que funcionen com a llindars: un descens a allò latent, el pas per l’indeterminat i l’obertura a la resignificació. L’obra no es presenta com a lloc d’observació, sinó com un espai que es completa amb la presència de l’espectador, fent que formi part de la mateixa obra. L’inconscient El recorregut s’inicia en un ambient de foscor il·luminat únicament per una espelma. El terra cobert de carbó —restes de foc, matèria després de la combustió— es presenta com a superfície simbòlica: memòria residual del que ja ha cremat però continua marcant. Aquí s’inaugura l’escolta: un espai on el silenci que el mateix espectador romp amb les seves passes i esdevé contenidor de tot allò que roman latent. L’espai és una invitació a mirar el que sovint queda soterrat en un punt molt profund de l’inconscient. Trancisió La penombra s’obre lleument i, a les parets, figures capturades en paisatges indefinits semblen moure’s entre vigília i somni. La llanterna vermella que rep el visitant és més que una eina de llum: és un gest de confiança, una invitació a ser qui revela, qui guia, qui activa la imatge. A mesura que la llum avança, les escenes s’aclareixen fins a culminar en un ascens col·lectiu que anuncia la possibilitat de trobar una sortida interior, un viatge cap a la llum. Catàrsi Es desplega la llum, l’espai de la metamorfosi. En una sala blanca el protagonista és un rectangle d’arena vermella. Peces de roba tenyides d’aquesta arena es disposen com restes d’antics relats ja abandonats, com la pell d’una serp que reneix. La performance succeïda deixa rastres de capes que cauen, històries que s’afluixen, cordes simbòliques que deixen d’apretar. Transmutar planteja així, un espai on la memòria pot ser revisada i reconfigurada. El projecte defensa que la transformació no s’assoleix per dissoldre el passat, sinó per mirar-lo de manera conscient i permetre que adopti noves formes. En aquest sentit, la instal·lació i la performance esdevenen eines de reflexió col·lectiva oferint un lloc per a l’aparició d’un estat renovat.