ICEBERG és un projecte que explora les llums i les ombres de les persones que hagin transitat per la depressió. L’obra parteix de l’evidència de com la malaltia continua essent un tema estigmatitzat: silenciat, amagat i relegat a l’àmbit de la intimitat.
Hi ha depressions vistoses, crues, exuberants. Algunes deixen marques físiques, però també n’hi ha que es viuen en el més profund silenci. I des de fora, què en veim, realment, de les persones amb depressió? Sovint, només la punta de l’iceberg: els gestos apresos, les màscares quotidianes. Però, sota la superfície, hi ha una experiència íntima, complexa i profunda que rarament troba espai per ser compartida.
Les imatges no pretenen descriure perfectament un significat. Evoquen, insinuen a través de metàfores visuals, partint de la premissa que el paisatge que un veu fora, acostuma a ser el paisatge que duu a dins.
Per a aquest projecte una estructura em serveix per il·lustrar el que passa amb la depressió: hi ha una part visible, superficial, i l’altra amagada, dissimulada.
El que mostram, el que es veu a simple vista i el que pressentim, és allò que ens trobam a l’exterior d’aquesta instal·lació: una sèrie de fotografies realitzades des de la intuïció i l’observació de la superfície; imatges que exploren les contradiccions entre llum i foscor, entre presència i ocultació, i que suggereixen les múltiples formes que pot adoptar aquest trastorn.
A l’interior, en canvi, s’hi accedeix a una dimensió més íntima. Les fotografies han estat fetes pels mateixos participants i documenten fragments del seu dia a dia, del seu estat emocional i de la seva manera particular d’habitar-la. Els paisatges, objectes, gestos o les escenes quotidianes ajuden a construir un relat personal i subjectiu sobre la seva experiència.
Iceberg vol donar forma a una realitat poc visible amb fotografies evocadores i una estructura expositiva suggerent, i a partir d’aquí, potser, generar diàleg, comprensió i empatia.